Aquest lleuger creixement s'ha degut principalment a França, el PIB de la qual ha augmentat el 0,6 % intertrimestral. Les altres economies importants de l'eurozona han registrat evolucions pitjors: Alemanya s'ha estancat i Itàlia i Espanya han decrescut (-0,2% i -0,1%, respectivament).

 

 

L'indicador de clima d'indústria, construcció i comerç de l'economia alemanya ha caigut al febrer, per primer cop des de que va començar a remuntar, 10 mesos enrere. L'empitjorament es deu principalment a les branques de distribució comercial i venda al detall.

 

L'any 2009 es van tancar amb una caiguda del crèdit de l'1,1 %, el primer registre negatiu de la sèrie, que comença l'any 1962. Darrera d'aquesta històrica caiguda del crèdit hi ha una evolució dispar per sectors: la reducció s'ha concentrat en el sector privat (-1,8 %), ja que el crèdit a les Administracions públiques ha crescut el 22,2 % l'any 2009.

 

 

L'estratègia de reducció del dèficit públic presentada pel Govern espanyol ha diluït l'efecte negatiu de la crisi grega i ha fet que, al llarg del febrer, la prima de risc sobre el deute públic alemany s'hagi tornat a reduir fins a l'entorn de 80 punts bàsics a final de mes (gràfic).

 

Les exportacions espanyoles de béns i serveis porten des del segon trimestre creixent en termes intertrimestrals, i al quart trimestre han accelerat el creixement fins al 3 %. Pel que fa al comerç exterior de béns, destaquen les vendes del sector de l'automòbil i de productes químics.

 

 

L'euro va tancar el mes de febrer a 1,369 dòlars, un 4 % menys que al gener, i ja és la tercera caiguda mensual consecutiva del tipus de canvi euro/dòlar. Les perspectives d'una recuperació incerta i fràgil a Europa i les implicacions a llarg termini de la situació de l'economia grega han jugat en contra de la cotització de la divisa europea.

 

L'IBEX-35 acumula el febrer una caiguda del 5,6 %, situant-se en els 10.333 punts. L'Eurostoxx i el Nikkei també han registrat caigudes, però més suaus (-1,7 % i -0,7 %, respectivament). A Estats Units, en canvi, el Dow Jones i el Nasdaq han crescut a l'entorn del 2 % i el 4 %, respectivament.

 

 

La caiguda intertrimestral del PIB català es va situar en el -0,1 % el quart trimestre, segons les estimacions de la Cambra. En termes interanuals, el PIB català va descendir el 4,2 % l'any 2009. De cara al primer trimestre, l'indicador avançat assenyala que la variació intertrimestral del PIB podria ser lleugerament positiva.

 

Segons la Cambra i IDESCAT, els empresaris industrials continuen qualificant de dolenta la marxa dels negocis el quart trimestre, però manifesten una millora lleu. De fet, excepte el sector de màquines d'oficina, equips elèctrics i electrònics, tots els altres indiquen que la facturació ha crescut. De cara al primer, els sectors que presenten millors perspectives d'exportació són el plàstic, el químic, el metal·lúrgic, el de maquinària mecànica i el de material de transport.

Els procediments concursals repunten al quart trimestre, però també augmenten les societats mercantils creades

Els concursos de creditors van repuntar al quart trimestre, fins a 331, però també ho ha fet el nombre de societats mercantils creades a Catalunya. El darrer trimestre de 2009 es van crear 3.631 empreses, gairebé 500 mes que el trimestre anterior (vegeu gràfic).

 

Les compra-vendes immobiliàries van créixer el 3,4 % interanual el desembre, la primera pujada de la sèrie l'estadística, que comença el 2007. Cal dir, però, que en termes acumulats de l'any, han caigut el 25,2 %. Les hipoteques constituïdes també va créixer en termes interanuals el quart trimestre (1,6 %) tot i que l'import continua caient (-15,1 % interanual al quart trimestre).

 

La caiguda de la facturació dels serveis a les empreses s'ha moderat notablement el quart trimestre i, per primera vegada en el darrer any i mig, han augmentat les vendes a publicitat i serveis audiovisuals, activitats empresarials diverses i informàtica.En el conjunt del 2009, les vendes del sector de serveis a les empreses han caigut el 2 %, dos punts menys que el 2008.

 

L'indicador avançat situa la inflació espanyola en el 0,9 % el febrer que, si es confirma, trencaria la tendència ascendent que s'havia iniciat al setembre del 2009. Aquest escenari reflecteix la debilitat de la demanda interna i allunya tensions inflacionistes per als propers mesos.

 

 

 

 

El Govern ha presentat davant la UEM un pla de consolidació fiscal amb l'objectiu de reduir el dèficit del conjunt d'AA.PP de l'11,4 % del PIB el 2009 al 3 % del PIB el 2013 (vegeu quadre). El Programa contempla l'aplicació d'un Pla de Austeritat durant 2011-2013 que suposarà una reducció de la despesa de 50.000 milions d'euros, dels quals 40.000 milions correspondran a l'Estat.

 

 

El Govern va traslladar a la Comissió del Pacte de Toledo i al Diàleg Social una serie de mesures per reformar el Sistema de Pensions. Concretament, la proposta inclou augmentar l'edat legal de jubilació progressivament fins a situar-se en 67 anys i la modificació d'altres paràmetres del sistema actual.

 

 

 

Els increments salarials pactats entre patronal i sindicats són l'1 % per al 2010, entre l'1 % i el   2 % per al 2011, i entre l'1,5 % i el 2,5 % per al 2012, amb una clàusula de revisió salarial per garantir el manteniment del poder adquisitiu dels treballadors. Com a novetat, les empreses amb dificultats econòmiques podran posposar els increments salarials pactats pels agents socials i plantejar nous terminis per recuperar els salaris que s'hagin deixat de pagar.